Racons, tallers i ambients

1.Definició i autors significatius

Els racons, tallers i ambients d'aprenentatge són una metodologia que reuneixen la mateixa característica: permeten organitzar l'aula en petits grups o de manera individual. L'objectiu d'aquesta divisió d'alumnes i de l'aula, és que cada grup d'alumnes executi simultàniament una tasca determinada i diferent de la a la resta d'alumnes, en un espai delimitat. Depenent de la complexitat de l'activitat el mestre/a haurà d'estar més o menys present.

Més específicament:

Els ambients d'aprenentatge consisteixen a crear espais temàtics que suposen una nova organització del temps i dels recursos per aconseguir grups més reduïts i homogenis. Tot això permet ampliar les oportunitats d'experimentació, investigació, de joc i de relació que afavoreixen un millor aprenentatge dels infants.

El treball per racons és una metodologia que proposa organitzar l'aula amb diferents espais on els alumnes puguin realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus, manipulatiu i cognitiu. És important que aquest aprenentatge sigui significatiu i funcional. També és important que els infants s'adaptin a treballar en diferents contextos: de manera autònoma, amb el mestre o amb els companys de classe. En aquesta metodologia el rol del docent juga un paper molt important, ja que és el dinamitzador de les activitats i és l'encarregat de crear les activitats, perquè tots els infants puguin aconseguir aprenentatges significatius.

El rol del mestre és dinamitzar els aprenentatges i proporcionar oportunitats perquè els alumnes puguin explorar tots els centres d'aprenentatges.

Els tallers són una forma de treball diferent. Es tracta de fer agrupacions d'alumnes i portar a terme unes activitats curriculars de manera més lúdica. Fomenten el treball cooperatiu i aprenentatge entre iguals experimentant amb diferents tècniques i materials i afavorint la creativitat i l'expressió de l'alumnat.

La principal impulsora d'aquesta metodologia d'aprenentatge va ser Maria Montessori, amb l'objectiu de construir espais estructurats i organitzats on els nens puguin desenvolupar les seves capacitats en grup o individualment, però sempre de manera autònoma. També tenia l'objectiu de millorar la creativitat dels infants a través del joc i l'experimentació.

Un altre autor significatiu que va desenvolupar la metodologia dels racons va ser Freinet. Freinet proposà els tallers com a metodologia d'aprenentatge amb l'objectiu que els nens s'expressessin lliurement, desenvolupessin la seva creativitat, realitzessin petites investigacions...

John Dewey amb la teoria de l'"aprendre fent", va posar èmfasi en el fet que l'aprenentatge per racons havia de ser rellevant i pràctic i no passiu i teòric. Molts altres autors i autores com Decroly, Claparede o les germanes Agazzi, han ajudat a desenvolupar la teoria dels racons, ambients i els tallers d'aprenentatge. Aquestes idees ajuden a desenvolupar les metodologies dels racons i els tallers que són els antecedents del que avui coneixem com ambients d'aprenentatge, una metodologia d'aprenentatge innovadora que va més enllà d'una reconversió i bon ús dels espais.

2.Principis metodològics:

La metodologia basada en la creació de racons, tallers i ambients es fonamenta en diferents principis que la caracteritzen, aquests són els següents: aprenentatge significatiu i funcional, enfocament globalitzador, enfocament lúdic, nivell de desenvolupament de l'estudiant, protagonisme de l'estudiant, metodologies actives, principi dialògic i participatiu, contextos significatius, d'aprenentatge cooperatiu i possibilitat d'aprendre a aprendre. A partir d'aquesta pràctica, els nens i nenes potencien la seva iniciativa i el sentit de la responsabilitat.

3.Com es porta a terme aquesta metodologia?

Aquesta metodologia planteja l'organització dels espais i materials com a principal estratègia didàctica, que utilitza el joc com a recurs didàctic. Els alumnes construeixen el seu propi aprenentatge i el docent adquireix el rol de guia i mediador durant aquest procés.D'aquesta manera s'afavoreix la motivació intrínseca i extrínseca dels alumnes i es potencien les relacions intrapersonals.

Aquest procés es divideix en fases, primer hi ha un treball previ, on es presenta als alumnes el tema i els objectius, mantenint un diàleg fluid i explicant prèviament les experiències de forma oral. Posteriorment hi ha un treball en el context on s'experimenta utilitzant els diversos materials i finalment, una representació de l'aprenentatge que es tracta d'activitats que tenen la finalitat de demostrar els aprenentatges, mitjançant el joc, les TIC, l'expressió oral, les representacions artístiques, etc.

4. Paper (Rols) del docent i paper del discent

Rol del docent

El mestre/a és el responsable del funcionament de la classe i té el rol d'organitzar i proporcionar a l'infant el que necessiti per desenvolupar-se de forma integral.

Concretament, durant els racons, tallers i ambients, el rol dels mestres consisteix a acompanyar i guiar als infants oferint diversos suggeriments de material. L'actuació del docent no ha de ser invasora, al contrari, ha de permetre la major autonomia possible a l'infant. El mestre/a ha de ser un element clau en la motivació dels alumnes, ja que gràcies a la seva intervenció, la dedicació i l'esforç dels nens i nenes per aprendre es veuen augmentats.

Els mestres han de mostrar-se receptius i tenir una actitud de disponibilitat a les demandes dels infants per tal d'acompanyar als alumnes i facilitar els seus aprenentatges aportant recursos, materials, informacions...

Una de les principals funcions que els mestres han de tenir en compte en aquests espais és donar significat i protagonisme a allò que els infants duen a terme, introduint elements que els possibilitin expressar les seves emocions a partir de les situacions de joc, al mateix temps que observen els infants com duen a terme la resolució de conflictes, les relacions que mantenen entre ells... D'aquesta manera, els mestres podran avaluar com es van desenvolupant els infants.

Rol del discent

El discent ha de desenvolupar diferents rols perquè es pugui produir un aprenentatge significatiu a l'aula. En aquest sentit, és important que el docent assumeix una participació responsable amb el treball en grup i que col·labori amb la creació del clima de l'aula. El discent també és important que tingui interioritzat que malgrat que l'aprenentatge és personal, el treball en grup pot facilitar-se la construcció. Finalment, el discent ha de presentar una actitud lliure i respectuosa, crítica i reflexiva per aprendre a aprendre i aprendre a fer.

5.Avantatges i desavantatges

Analíticament, aquesta metodologia presenta certs avantatges i certs inconvenients. Per una banda, afavoreix la cooperació, l'aprenentatge amb els altres i la interacció amb els adults, ja que es basa en l'autonomia de l'infant envers l'adult, on el docent crea un ambient que afavoreix el desenvolupament d'autonomia dels nens. Tot i que, hi ha una comunicació amb altres persones diferents del mestre/a.

Uns altres avantatges són que fomenta la investigació, la curiositat, la imaginació, la curiositat, en potenciar una gran quantitat d'activitats, tant físiques com mentals, individualment o per grups. A més, quan es treballa per racons, tallers i ambients els materials són més específics, el que fa possible que les activitats siguin més complexes i enrevessades.

D'altra banda, ens podem trobar amb certs obstacles i inconvenients a l'hora de treballar, ja que si hi ha una manca d'ordenació dels materials i dels recursos que s'utilitzaran o una falta d'organització i de continguts, abans d'iniciar un taller, pot resulta inutilitzable i causar una mala gestió i un resultat negatiu a l'hora de realitzar el racó o ambient.

Els mestres juguen un paper important, atès que normalment es deixa als infants triar el taller en el qual volen treballar, això pot comportar que els infantis triïn sempre els mateixos, per tant en algun punt el mestre o mestra ha d'intervenir i explicar als alumnes la necessitat de rotar i passar per tots els tallers.

Altrament, el mestre/a ha de tenir en compte que els racons d'activitat no s'han de fer servir com a premi, és a dir, no s'ha de caure en l'error de fer servir els racons per: "quan acabis la teva feina podràs anar a jugar a racons", o "els que acabin ràpidament el treball podran jugar a racons".

AVANTATGES

• Fomenta la investigació, la curiositat, la imaginació, la curiositat, en potenciar una gran quantitat d'activitats, tant físiques com mentals, individualment o per grups.

• Es basa en l'autonomia dels infants envers l'adult. El que ha de fer el docent és crear un ambient que afavoreixi el desenvolupament d'autonomia dels infants.

• Afavoreix la cooperació, l'aprenentatge amb els altres i la interacció amb els adults.

• Possibilitat de fer activitats més complicades.

• Els materials són més específics.

• Hi ha comunicació amb altres persones diferents del mestre/a.

INCONVENIENTS

• Un taller amb manca d'ordenació resulta inutilitzable, hi ha d'haver una ordenació dels materials i dels recursos que s'utilitzaran.

• Una falta d'organització i de continguts, abans d'iniciar un taller, pot causar una mala gestió i un resultat negatiu a l'hora de realitzar el racó o ambient.

• Normalment es deixa als infants triar el taller en el qual volen treballar, no obstant això pot comportar que els infantis triïn sempre els mateixos, per tant en algun punt el mestre o mestra ha d'intervenir i explicar als alumnes la necessitat de rotar i passar per tots els tallers.

• El mestre/a ha de tenir en compte que els racons d'activitat no s'han de fer servir com a premi, és a dir, no s'ha de caure en l'error de fer servir els racons per: "quan acabis la teva feina podràs anar a jugar a racons", o "els que acabin de pressa el treball podran jugar a racons".

6.Referències

Ballester, Ll. (2004). Bases metodológicas de la investigación educativa. Universitat de les Illes Balears. Col·lecció Materials Didàctics, 86.

CEIP Margalida Florit. Racons i tallers compartits. https://www.ceipmflorit.cat/racons-i-tallers  Consultat el 13 de maig de 2021.

Fernández, A. I. (2009). El trabajo por rincones en el aula de educación infantil. Ventajas del trabajo por rincones. Tipos de rincones. Revista Digital. Innovación y experiencias educativas.

Najarro, A. (2017). «Treball per ambients: propostes i experiències educatives». El Bloc d'Educació i TIC. https://blog.tiching.com/trabajo-ambientes-propuestas-experiencias-educativas/ 

Montoro Ruiz, I. Les intel·ligències múltiples a l'aula d'educació infantil i primer cicle d'educació primària. https://www.xtec.cat/~jmolar/el_treball_per_racons.pdf  Consultat el 18 de maig de 2021

XTEC. Generalitat de Catalunya. Els racons. https://www.xtec.cat/~ragusti/racons/racons.htm.  Accedit el 13 de maig 2021.