Activitat 1: "Somiem una escola".

Nom del centre: Frida Kahlo.

Tipologia: Pública Rural.

Logo:

Normativa del centre.

• Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació DOGC núm. 5422 (16/7/2009)

• Article 6: Beques i ajuts, Apartat 3:

Les administracions públiques, a fi de facilitar l'accés en condicions d'equitat als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts, han d'oferir ajuts als alumnes que visquin en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones rurals. Els ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa, depenent del trajecte i el nivell de renda de les famílies. Les administracions públiques han de facilitar l'accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars.

• LLEI 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies. Article 37, Món rural

El Govern, en el desplegament reglamentari d'aquesta Llei, ha d'adoptar mesures destinades a promoure les activitats i els serveis relatius a les polítiques de suport a les famílies en l'àmbit del món rural.

• ·Llei 12/2009,del 10 de juliol, d'educació.

Article 25.1

Estableix que les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d'educació, tenen dret a rebre informació sobre:

a) El projecte educatiu.

b) El caràcter propi del centre.

c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.

d) La carta de compromís educatiu, i la corresponsabilització que comporta per a les famílies.

e) Les normes d'organització i funcionament del centre.

f) Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l'aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d'informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.

g) La programació general anual del centre.

h) Les beques i els ajuts a l'estudi.

L'article 25.2 estableix que les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.

• Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius Disposició addicional quinzena. Condicions de centre únic per a les zones escolars rurals.

• Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària DOGC núm. 2218 (14/06/1996).

• Resolució d'11 de juny de 2013 de la DGEIP, que ordena l'organització del Suport Escolar Personalitzat en els centres d'educació infantil i primària.

• Ordre 12 de març de 1997, d'adaptació i creació de zones escolars rurals, derogada pel Decret d'Autonomia dels centres educatius. Article 9.

Glossari.

Centre complet: centre educatiu on compten amb un director, inclús una secretaria i fins i tot, un mestre adjunt, amb conserge i treballadors manuals. Són centres que tenen tots els cursos de primària. Tenen una o més línies.

Centre concertat: centre educatiu de gestió privada finançat parcialment per l'administració pública. Treballen juntament amb els centres públics compartint uns objectius des de la cooperació i la corresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten.

Centre d'educació diferenciada: centre d'educació segregada que separa els alumnes en aules, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i nenes.

Centre incomplet: centre educatiu on els mestres atenen més d'un grau cada un, i un dels mestres és, alhora, director. Són escoles que tenen només una part de la primària.

• Escola cíclica: formada per diverses unitats (sempre incompletes) en què s'adscriuen alumnes de dos o més cursos en funció de l'agrupament més adequat. A càrrec de cada unitat hi haurà un mestre i les tasques de gestió del centre s'exercirà en funció del nombre de professors.

• Escola Unitària: tenen una sola unitat escolar amb alumnes de diferents edats i nivells educatius. Són escoles amb un mestre únic sobre el qual recauen totes les funcions del centre.

• Escola bidocent: dues mestres atenen a tots els grups i graus de l'escola, compleixen també funcions directives i administratives.

• Escola tridocent: tres mestres atenen a tots els graus i grups de l'escola.

Centre mixt: És la institució educativa on conviuen estudiants de més d'una educació amb la finalitat de la formació de la personalitat integral dels seus estudiants.

Centre ordinari: escoles destinades a alumnes poden seguir el procés d'aprenentatge ordinari, amb les degudes adaptacions si s'escau. Aquests col·legis creen algun sistema de suport amb els professors per reforçar els nens que presenten alguna dificultat, però per altra banda no tenen recursos específics per atendre la diversitat d'educació especial.

Centre per a l'alumnat d'altes capacitats: Centre educatiu dedicat als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals que requereixen una educació que tingui en compte les seves necessitats especials per tal que el seu potencial no es vegi limitat. Entre les adaptacions trobem avaluacions, diagnòstics, seguiments terapèutics i donar les pautes educatives més apropiades amb l'objectiu que aquests nens i nenes es desenvolupin el millor possible.

Centre privat: constitueixen un camp molt divers des de la perspectiva de les normes que la regulen i/o el projecte formatiu què les caracteritza. És d'un titular, el qual arrisca el seu propi patrimoni i la concep com una empresa que ha de proporcionar-li beneficis competitius.

Centre públic: centres homogenis des d'una perspectiva normativa. Es diferencien en funció́ de programa acadèmic, dimensions, estructura, nivell educatiu, etc.

Centre rural: escola pública amb uns trets específics diferents respecte a les escoles dites ordinàries. És l'escola de les tres "P": Petita de Poble i Pública.

Centre suburbà: centre educatiu situat en la perifèria de les grans ciutats.

Centre urbà: centre educatiu que es situa en una zona urbana, en la ciutat.

Centre virtual: és aquella escola que no imparteix docència dins d'un únic espai físic (escola) ni d'aquí a uns horaris fixos (horari escolar) i en ella qualsevol alumne o professor pot connectar-se i interactuar sense restriccions espacials i temporals

Centres d'educació especial: centres educatius dirigits a alumnes amb necessitats educatives especials associades a un determinat tipus de discapacitat.

Escola de màxima complexitat: centres amb un gran índex de persones estrangeres i/o amb pocs recursos econòmics. Acostumen a estar situades en barris amb rendes baixes.

Escola llar: Atenen a alumnes que procedeixen de zones molt disseminades i és contraproduent el transport diari. Funcionen en règim d'internat i els alumnes són recollits els dilluns, pernocten durant la setmana, i són retornats als seus domicilis els divendres a la tarda.

Internat: col·legi privat on tots o part dels alumnes no solament estudien allà sinó que també hi viuen durant el període escolar.

Itinerant: és un espai de creació d'alternatives d'integració social a partir d'una pedagogia de pau. De compartir i multiplicar aprenentatges i potenciar idees creatives que donen nous sentits a la pau en les comunitats a les quals pertanyen.

ZER (Zona Escolar Rural): institució escolar de caràcter públic format per agrupació de centres d'Educació I + P en zones de baixa demografia.

Activitat 2.

Analitza la normativa i el procés d'autorització per a la creació d'escoles:

• Què s'ha de fer per crear una escola privada-concertada.

Tots els centres han de disposar de:

1. Despatxos de direcció, coordinació i orientació.

2. Espais per a l'administració.

3. Sala de professors.

4. Serveis higiènics sanitaris adequats al nombre de llocs escolars (també per a discapacitats).

5. Espais pel reforç d'alumnes amb NEE.

A més en els centres concertats també s'ha de disposar de:

1. Espais per a les reunions de les associacions d'alumnes i AMPA.

Els centres concertats han de tenir una relació mitjana alumnes-professor per unitat no inferior a la que determini l'Administració tenint en compte la dels centres públics de la comarca, municipi o districte. Aquest mínim no està establert en cap document, però és una xifra coneguda. I quins són els criteris per generar centres de nova creació públics.

• Als centres privats concertats s'ha de garantir que la participació dels pares d'alumnes en les activitats complementàries ha de tenir caràcter voluntari per a la percepció de quantitats com contraprestacions per les activitats complementàries o extraescolars i de serveis en els centres privats concertats, es precisa l'autorització del ministeri d'educació i ciència.

• Als centres privats concertats, les activitats complementàries o extraescolars s'estableix una prèvia aprovació del consell escolar del centre.

• Els centres concertats poden establir menjador escolar tant en règim de gestió directa com en règim de concessió de servei de caràcter mercantil.

• A tots els altres serveis escolars complementaris establerts o que s'estableixin els centres privats concertats, les quantitats a percebre pels alumnes requereixen autorització del director provincial del ministeri d'educació i ciència.

• I quins són els criteris per generar centres de nova creació públics.

1. El consell escolar d'un centre públic està integrat per:

• El director o directora, que el presideix.

• El cap o la cap d'estudis.

• Un o una representant de l'ajuntament de la localitat on es troba situat el centre.

• El secretari o secretària del centre que assisteix amb veu i sense vot i exerceix la secretaria del consell.

• Els i les representants del professorat s'elegeixen pel claustre.

• Els i les representants de l'alumnat i dels pares i mares o tutors, elegits respectivament per ells i entre ells.

• Un o una representant del personal d'administració i serveis, elegit per i entre aquest personal.

• En els centres específics d'educació especial i en els que tinguin unitats d'educació especial també és membre del consell escolar un o una representant del personal d'atenció educativa. La representació d'aquest personal no té la consideració de representació del professorat a l'efecte de determinar la composició del consell escolar.

• És necessari tenir un mestre per cada grup d'alumnes i, a més, mestres d'educació física, música i llengües estrangeres.

• Tenir un pla d'estudis per al centre.

• Tenir els recursos humans i materials de suport per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials, si és el cas.

En el RD 132/2010 s'estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixin els ensenyaments d'educació primària.

• La titulació acadèmica de professorat.

• La relació numèrica alumne-professor.

• Les instal·lacions docents i esportives necessàries.

• El nombre de representants del professorat no pot ser inferior a un terç del total de membres del consell, elegits pel claustre i en representació d'aquest.

• El nombre de representants de l'alumnat i pares i mares o tutors, en conjunt, no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell. Una de les persones representants dels progenitors la designa l'associació de pares i mares més representativa del centre.

• En els centres de nova creació, el director o directora ha d'ajustar la composició del consell escolar respectant el que estableixen els apartats 3 i 4. En els centres incomplets, quan el nombre de professors no permeti assolir el que preveu l'apartat 3, les normes d'organització i funcionament han d'establir que, en tot cas, hi hagi el mateix nombre de representants del professorat i de representants de l'alumnat i pares i mares en conjunt.

• Les persones del consell escolar són elegides per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys.

• Les vacants del consell escolar s'han d'ocupar pel procediment establert a les normes d'organització i funcionament del centre; si aquestes no ho preveuen, les ha d'ocupar la següent candidatura més votada en les darreres eleccions. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-les, romanen sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar

• Els centres públics i privats autoritzats s'han d'inscriure en el registre corresponent.

Referències.

Centre Kepler. Psicologia- altes capacitats- formació. Consultat el 23 de febrer de 2021.https://centrekepler.com/altes_capacitats.html

Enciclopèdia.cat. El cercador de referència en català. Gran diccionari de llengua catalana. Consultat el 23 de febrer de 2021. https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00078417.xml

Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Normativa. Consultat el 25 de febrer de 2021. educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/disposicions-normatives/projectes-decret/dconcerts/dconcerts-decret.pdf

Ros, R. M. C., & Martínez, F. L. (2012). La organización del centro educativo. Manual para maestros. Editorial Club Universitario.